CONSELLS PER BAIXAR MÉS SEGUR I MÉS RÀPID

Baixar és una qüestió pràctica, però una mica de teoria no ens vindrà malament ...
Per: J.L. Arce
   
Sense tensió. Has d'estar alerta però relaxat per reaccionar amb sang freda.

Esmorteeix. Has d'anar aixecat del seient, amb els genolls i els colzes flexionats per esmorteir impactes i anar dibuixant el terreny.

Baixa el centre de gravetat. S'ajup el tors i flexiona els braços i cames per aproximar el teu pes a terra i guanyar estabilitat.

Pes enrere. El pes endarrerit evitarà que puguis voltejar per sobre del manillar en pendents pronunciat. Davant d'una situació de perill, intenta per tots els mitjans aixecar la roda davantera. Si aquesta passa, ho farà la resta de la bici.

Pes fora. En les corbes estira la cama exterior i carrega tot el pes que puguis sobre ella trepitjant el pedal.

Anticipa't. Fixa la vista uns tres metres per davant de tu, en lloc de mirar immediatament davant, per anticipar al que vingui. Aprèn a llegir i interpretar el terreny.

Sigues consistent. Una baixada ràpida no consisteix a fer un tram rapidíssim ia continuació sortir-se del camí. Mantingues sempre la inèrcia i una velocitat que et permeti no cometre errors.

Busca els suports. Sempre hi ha petits ressalts del terreny que utilitzats com miniperaltes serveixen per guanyar adherència.

No saltis. Saltant es perd temps. Procura mantenir-te arran de terra.

Salta. De vegades convé saltar perquè ho exigeix ​​el terreny o perquè pots evitar un tram sense necessitat de rodar sobre ell.

Canvia abans. Frena amb antelació i engrana un desenvolupament més curt abans d'afrontar una corba tancada. Així podràs sortir-ne accelerant amb el desenvolupament adequat.

Frena. El fre davanter és el que atura la bici. Utilitza el cul com a suport i per portar la bici per on vulguis "colant-la" amb derrapades.

No frenis. Afronta els terrenys poc adherents o molt abruptes a una velocitat adequada, deixant que la bici rodi i sense usar els frens.

Pedala. Que sigui costa avall no vol dir que no guanyis temps pedalant.

Visualitza la baixada. Si coneixes el descens, repassa mentalment pensant com vas a afrontar cada secció (on frenaràs, on pedalar, com són

30 de Juliol , bosc de Bambú

Comprovant el nivell de l'aigua

que no en falti

els cargols al bosc de Bambú.

21 DE JULIOL DE 2011

Ja ho veieu, cada vegada sortim menys cargols, i les poques vegades que ho fem, sembla que ens amaguem per no sortir a la foto...

Hola nois!

Com ho teniu per fer una sortida demà?

Sortida en solitari del dijous passat

Entre aquestes dues imatges  han passat uns mesos i algunes altres coses , però l'esperit dels cargols persisteix i em de fer una trobada aviat, per recordar moments tot pedalant per aquest paratges de les gavarres .

El sistema hidràulic de can Vilallonga és sens dubte un dels més 

interessants que trobem a les Gavarres. El formen cinc aqüeductes
de rajols del segle XVIII, que canalitzen l’aigua per un rec soterrat,
format també amb teules i rajols, cap a la bassa situada al costat de
la casa.

oELS TRES XIPRES DE CAN VINYOLES DE MONT DE SANT  MATEU DE MONTNEGRE

Can Vinyoles  de Mont queda al costat de l’antic camí que duia de Girona a la costa.

En la guerra del francès va presentar-s’hi l’exèrcit de Napoleó. Aleshores, a la casa només hi vivien una vídua i un noi jove que avien anat a la Bisbal.

Els gavatxos van començar a calar foc al porxo, però després adonant-se que era un lloc molt estratègic , el van apagar i van fer servir la casa de caserna. A can Vinyoles a més, hi neixen tres rieres; el Celrè que va a Quart, el Buganto, que va cap a Llambilles i Fornells, i la riera Boscana,que baixa cap al Daró .

En temps antics, molts pelegrins que anaven a Roma passaven per can Vinyoles vell perquè tenien fama de ser hospitalaris.

A l costat de la casa hi havia tres xipres.Tots els pelegrins sabien que en un lloc estaven disposats a admetre tants pelegrins com xipres tenien.

(Extret  del llibre el poble del centfocs,X. Cortadellas.)